ESCRIT QUE SORTIRÀ A LA REVISTA DE L'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample
D’això que s’està cuinant des de les més altes esferes del poder no se'n pot dir privatització, ens expliquen. I és cert. Es tracta d'una cosa molt més perversa. Es tracta de gestionar el patrimoni públic de forma privada i, per tant, opaca. No parlem, doncs, de privatització, sinó de la fórmula mitjançant la qual alguns interessos particulars porten anys lucrant-se amb diners públics. La gestió de l'Hospital Clínic que la Generalitat vol implementar s'assemblaria al model vigent a l'Hospital de Sant Pau: una fundació privada que gestiona el patrimoni i els serveis públics que s'ofereixen a l'hospital. L'atenció pública del centre, per descomptat, es manté, per la qual cosa aquesta fundació privada rep diners públics. El problema rau en el fet que els pot gestionar com li plagui i, el més important, fora del control de la ciutadania. Així parlava Xavier Pomés (actual president del patronat de Clínic i, des de fa poc, també del de Sant Pau) a propòsit dels òrgans de control públic: “Són anacrònics per controlar els resultats i són un obstacle per modernitzar sistema”.
De fet, volen aplicar a l'Hospital Clínic un model de gestió que està sent objecte d'investigació per part del Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona. Pitjor encara: sabem que, sobre la gestió de Sant Pau, està pendent un informe de la Sindicatura de Comptes, la publicació del qual ha estat frenada fins després de les eleccions del 25-N. Volem que l'Hospital Clínic s’administri de la mateixa forma que un centre que es troba en plena investigació judicial per escàndols de malversació, pagaments irregulars i adjudicacions sense concurs?