ESCRIT QUE SORTIRÀ A LA REVISTA DE L'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample
D’això que s’està cuinant des de les més altes esferes del poder no se'n pot dir privatització, ens expliquen. I és cert. Es tracta d'una cosa molt més perversa. Es tracta de gestionar el patrimoni públic de forma privada i, per tant, opaca. No parlem, doncs, de privatització, sinó de la fórmula mitjançant la qual alguns interessos particulars porten anys lucrant-se amb diners públics. La gestió de l'Hospital Clínic que la Generalitat vol implementar s'assemblaria al model vigent a l'Hospital de Sant Pau: una fundació privada que gestiona el patrimoni i els serveis públics que s'ofereixen a l'hospital. L'atenció pública del centre, per descomptat, es manté, per la qual cosa aquesta fundació privada rep diners públics. El problema rau en el fet que els pot gestionar com li plagui i, el més important, fora del control de la ciutadania. Així parlava Xavier Pomés (actual president del patronat de Clínic i, des de fa poc, també del de Sant Pau) a propòsit dels òrgans de control públic: “Són anacrònics per controlar els resultats i són un obstacle per modernitzar sistema”.
De fet, volen aplicar a l'Hospital Clínic un model de gestió que està sent objecte d'investigació per part del Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona. Pitjor encara: sabem que, sobre la gestió de Sant Pau, està pendent un informe de la Sindicatura de Comptes, la publicació del qual ha estat frenada fins després de les eleccions del 25-N. Volem que l'Hospital Clínic s’administri de la mateixa forma que un centre que es troba en plena investigació judicial per escàndols de malversació, pagaments irregulars i adjudicacions sense concurs?
Per tal que ens empassem la píndola, ens diuen que aquesta fundació operaria sense ànim de lucre. La fundació que gestiona l'Hospital de Sant Pau també és sense ànim de lucre... i els seus antics directius estan sent investigats per presumptes cobraments irregulars. L'informe de la Sindicatura de Comptes (17/20112) fa referència a la necessitat de dotar a l'Hospital Clínic d'una forma jurídica concreta, però recomana encaridament, en diverses ocasions, que s'assimili a un ens públic i es gestioni com a tal. Efectivament: una entitat pública, patrimoni públic, amb un pressupost de 540 milions d'euros, i una aportació de l'estat central de 65 milions, pot ser raonablement gestionada per una fundació privada?
A l’experiència ens remetem. Els escàndols a l'Hospital de Sant Pau són un cúmul d'irregularitats en contractes públics, pagament de sobresous a directius i indemnitzacions injustificades. Els fets són atribuïbles almenys a una dotzena de gestors i patrons del centre, començant per l'expresident de la fundació gestora. Tant l'anterior gerent de Sant Pau, Jordi Varela, com l'expresident del patronat, Alberto Folià, podrien estar implicats en malversació de fons. Ricard Gutiérrez, antic gerent adjunt, hauria estat cobrant durant 7 anys consecutius, des que va deixar el càrrec, i els antics patrons Joan Ros Petit i José Ignacio Cuervo haurien obtingut retribucions de la fundació (cosa que està expressament prohibida per la llei).
La construcció del nou hospital va suposar un cost addicional de 77 milions d'euros a causa d'un seguit de modificacions, errors i retards. Des dels 216 milions previstos inicialment fins als 293 milions d'euros que finalment van costar les obres. A l'octubre de l'any 2000 (quan governava CiU), va ser adjudicada la primera de les quatre fases del projecte, per 10,6 milions d'euros, a una Unió Temporal d'empreses (UTE) anomenada “UTE Sant Pau” (integrada per les empreses OHL, Emte i Guinovart). En els anys en què Eduard Rius i Xavier Pomés estaven al capdavant del Departament de Salut, es van prendre una sèrie de decisions molt qüestionables que encaririen el projecte. Es van adjudicar a dit (a la mateixa UTE, precisament) les dues següents fases de la construcció del nou hospital. I aquesta adjudicació va suposar un cost addicional entre l'11 i el 21% del pressupost inicial del projecte. Fet curiós, perquè el que va condicionar adjudicar la primera fase a aquesta UTE, va ser perquè sortia més barata.
A l’experiència ens remetem. Els escàndols a l'Hospital de Sant Pau són un cúmul d'irregularitats en contractes públics, pagament de sobresous a directius i indemnitzacions injustificades. Els fets són atribuïbles almenys a una dotzena de gestors i patrons del centre, començant per l'expresident de la fundació gestora. Tant l'anterior gerent de Sant Pau, Jordi Varela, com l'expresident del patronat, Alberto Folià, podrien estar implicats en malversació de fons. Ricard Gutiérrez, antic gerent adjunt, hauria estat cobrant durant 7 anys consecutius, des que va deixar el càrrec, i els antics patrons Joan Ros Petit i José Ignacio Cuervo haurien obtingut retribucions de la fundació (cosa que està expressament prohibida per la llei).
La construcció del nou hospital va suposar un cost addicional de 77 milions d'euros a causa d'un seguit de modificacions, errors i retards. Des dels 216 milions previstos inicialment fins als 293 milions d'euros que finalment van costar les obres. A l'octubre de l'any 2000 (quan governava CiU), va ser adjudicada la primera de les quatre fases del projecte, per 10,6 milions d'euros, a una Unió Temporal d'empreses (UTE) anomenada “UTE Sant Pau” (integrada per les empreses OHL, Emte i Guinovart). En els anys en què Eduard Rius i Xavier Pomés estaven al capdavant del Departament de Salut, es van prendre una sèrie de decisions molt qüestionables que encaririen el projecte. Es van adjudicar a dit (a la mateixa UTE, precisament) les dues següents fases de la construcció del nou hospital. I aquesta adjudicació va suposar un cost addicional entre l'11 i el 21% del pressupost inicial del projecte. Fet curiós, perquè el que va condicionar adjudicar la primera fase a aquesta UTE, va ser perquè sortia més barata.
Va ser també, en aquells anys, concretament el 2003, quan es va produir la primera contractació irregular de l'empresa Phillips (com a intermediària per comprar el mobiliari del nou Hospital). Però, després del canvi de govern, sota el mandat de Marina Geli, es van seguir produint contractacions irregulars. L’any 2008 es van adjudicar 23,3 milions d'euros a Phillips. Posteriorment, al juny de 2009, aquesta adjudicació va derivar en una “aliança de socis tecnològics [entre Phillips i Sant Pau] que obliga a l'hospital a una relació contractual continuada durant 10 anys”. El concurs no feia cap esment d'aquest tipus de modalitat contractual.
L'informe de la Sindicatura deixa entreveure la situació, com a poc dubtosa, dels comptes i el patrimoni de l'Hospital Clínic. Actius, passius i comptes de guanys i pèrdues contenen múltiples errors, com a mínim de registre. Es detecten irregularitats en les operacions/transaccions realitzades amb algunes de les entitats vinculades a l'hospital i irregularitats també en la contractació de serveis, obres i subministraments per part de l'Hospital. La fiscalització d'alguns dels contractes, d'aquest últim punt, posa de manifest situacions escandaloses. Situacions molt similars a les quals s'estan investigant en Sant Pau. Aquest hospital funciona amb els nostres diners i no pot seguir sent manipulat per aquells que pretenen fer-ne una mercaderia.
L'informe de la Sindicatura deixa entreveure la situació, com a poc dubtosa, dels comptes i el patrimoni de l'Hospital Clínic. Actius, passius i comptes de guanys i pèrdues contenen múltiples errors, com a mínim de registre. Es detecten irregularitats en les operacions/transaccions realitzades amb algunes de les entitats vinculades a l'hospital i irregularitats també en la contractació de serveis, obres i subministraments per part de l'Hospital. La fiscalització d'alguns dels contractes, d'aquest últim punt, posa de manifest situacions escandaloses. Situacions molt similars a les quals s'estan investigant en Sant Pau. Aquest hospital funciona amb els nostres diners i no pot seguir sent manipulat per aquells que pretenen fer-ne una mercaderia.
2012/11/29 Rabell Lluís <joamaeva@gmail.com>
No hay comentarios:
Publicar un comentario